Premi als fusters del futur

30 ago 2021 | Noticias

La Formació Professional creix a Catalunya any rere any. Si els prejudicis havien portat a gran part de la societat a pensar que la FP era per mals estudiants, la realitat finalment s’ha imposat i ara és tanta la demanda que només hi ha places pel 75% dels inscrits, segons les últimes dades. Aquest bon renom del que gaudeix ara la FP té molt a veure amb la seva alta ocupabilitat. Més del 80% dels estudiants troben feina menys d’un any després de finalitzar els estudis. Els docents i la seva vocació també ha resultat imprescindible per què la FP s’hagi convertit en els estudis amb més opcions de futur, especialment en el sector de la Fusta i el Moble. Precisament, els guanyadors dels Anells de la Fusta en la categoria d’estudiants són els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa, pel projecte Aula de Fusta Carles Capdevila.

El que decanta tot: la vocació

Al capdavant d’aquest institut està en Carles Lapeña. Professional amb una vocació immensa, va tenir molt clar que volia estudiar fusteria des de segon de BUP. Però, a diferència de molts fusters, la vocació no la va heretar dels seus pares. “Jo no tinc cap antecessor fuster. El primer record relacionat és un "cartró de quiosc" que contenia joguines de fuster amb el títol Quiero ser carpintero, devia tenir uns sis anys, i el vaig aconseguir després d'una insistent tossuderia. Recordo entrar a fusteries amb un amic d'infantesa, pidolant retalls de fusta, i aprofitar per marxar sense permís amb essències de fusteria. Ai, si Patrick Süskind -El Perfum- hagués entrat en aquelles fusteries... Encara em pregunto on és l'origen de tot plegat. Potser estarà al final? I no sé si el vull trobar, per no parar de buscar”, recorda Lapeña emocionat.

FP estigmatitzada

Tan convençut estava el director de l’Institut Guillem Catà d’estudiar fusteria, que “ni l'admissió a arquitectura, ni la trucada del director de l'escola als meus pares per fer-me canviar d'idea van modificar els plans. Eren mals temps per una FP estigmatitzada i utilitzada com a via d'escapada”, explica. No obstant, va complir amb el pacte familiar d’acabar COU i selectivitat.

Després d’allò va entrar de ple en un món apassionat, en el que es va quedar feliçment atrapat. “Treballar amb la fusta és una de les millors passions per les que ens podem deixar portar. Treballar-la ens permet contactar amb la natura, i d'una forma respectuosa jugar amb ella per transformar-la. Només calen unes petites normes: interpretar la seva història, la seva vida, escoltar-la, i arribar a parlar amb ella per establir un diàleg previ al treball, i un cop acabada l'obra, donar-li les gràcies per haver-te permès compartir el seu viatge. Llavors serà ella la que t'agrairà haver contribuït en la seva perdurabilitat, creant obres que sobrevisquin a les nostres pròpies vides”, apunta Carles Lapeña.

Fusta i docència, camins paral·lels que entren en ressonància

La relació amb la docència és, per aquest docent, similar al que succeeix al estar en contacte amb la fusta. “Treballar amb alumnat és demanar permís per participar de les seves vides, conèixer el seu passat i present per poder interactuar respectuosament en el seu futur. I quan siguin "atrapats pel virus de la fusta", entraran en ressonància les dues passions: aprenentatge i fusta”, considera.

Tot i que la fusteria s’encamina cada cop més cap a noves tecnologies i formes de treballar més tècniques, Lapeña considera fonamental, des de la vessant de l’aprenentatge, encaminar-se cap al futur “sense oblidar el passat. Partim de les experiències més tradicionals, i arribem a les darreres tecnologies; desenvolupem habilitats manuals a través del contacte directe amb la fusta, per poder conèixer de quina forma ho podran fer les màquines per nosaltres. D'aquesta forma, projectem la tradició a la tecnificació, i aquesta adaptació als temps és el que fa que la fusta recuperi el seu espai com a material d'altíssimes propietats a nivell constructiu. No és que sigui un material de moda, és EL MATERIAL del passat, del present i del futur”, conclou.

El projecte guanyador

L'Aula de Fusta Carles Capdevila, una opció als barracons de xapa dels centres educatius El projecte es basa en el disseny, construcció i instal·lació d’una aula de fusta o espai polivalent, ubicada dins el recinte del nostre centre educatiu. De caràcter funcional, lluminós, d’alta eficiència energètica, construït amb materials de proximitat respectuosos amb el medi ambient i la salut. L’aula va ser dissenyada, fabricada i instal·lada pels mateixos alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Fusteria i Moble, durant el curs escolar 2018-19. El resultat és un aula positiva, capaç de generar excedents energètics que aportem a l'edifici central de l'Institut.

Pedagògicament va suposar un canvi metodològic, passant de l'aprenentatge tradicional, a una metodologia de treballs per projectes. A partir de la construcció d’aquesta aula de fusta, hem après a aprendre, i això ens ajuda a pensar per nosaltres mateixos, investigar per a resoldre nous reptes i, el més important, aconseguir un aprenentatge significatiu que inclogui totes les àrees del nostre currículum professional. I el més important, hem fet un gir en el contingut dels nostres currículums cap a la construcció amb fusta, per tal de crear professionals cap a aquest sector emergent de la fusta.