La nova FP de Fusta i Moble: com fer perdurar un ofici mil·lenari adaptant-lo tecnològica i digitalment

07 jun 2021 | Noticias

Treballa en allò que t’agradi i mai més hauràs de treballar. Aquesta dita segurament defineix molt bé el que succeeix quan s’estudia la fusta i es treballa amb ella. En els últims anys, aquesta súper matèria primera ha agafat força i degut a les seves propietats per lluitar contra el canvi climàtic i els problemes de sostenibilitat del planeta, ara es postula com el material constructiu del segle XXI.

Institut Josep Brugulat de Banyoles

“La fusta és un material clau des d’aquest punt de vista ecològic: la petjada ecològica es mesura amb la quantitat de CO2 que es consumeix i en la dificultat de deixar el medi ambient en el mateix estat en que se’l va trobar. És l’únic material de construcció que deixa un saldo positiu de CO2: l’arbre per créixer absorbeix CO2 i allibera O2, de tal manera que cada tona de fusta reté aproximadament 1,6 tones de CO2. D’altra banda, quan es talla fusta d’un bosc o selva correctament gestionada s’assegura, no només la seva pervivència, sinó que es garanteix el seu creixement. Per contra, qualsevol altre material de construcció: acer (necessita ferro i carbó), ciment, pedra, etc. necessiten de pedreres o mines que no es regeneren, el forat queda allà o no té reparació ni reposició possible”, expliquen els caps de departament de Formació Professional en Fusta i Moble de l’Institut Pere Martell, de Tarragona, de l’Escola del Treball de Barcelona, l’Institut els Tres Turons (Arenys de Mar), l’Escola Industrial de Sabadell, l’Institut Vil·la Romana de la Garriga, l’Escola del Treball de Lleida, l’Institut Josep Brugulat de Banyoles i l’Institut Guillem Catà de Manresa.

Institut Vil·la Romana de la Garriga

“Des del punt de vista del reciclatge, la fusta presenta un excel·lent comportament, ja que pot generar altres productes que la pròpia industria de la fusta consumirà més tard i en l’estadi final es pot usar com a biocombustible”, afegeixen aquests experts de la Formació Professional. ´

Gran varietat de sortides al món laboral

Però més enllà de la sostenibilitat, “l’ofici de fuster és un ofici mil·lenari. Tots necessitem fusters i ebenistes que facin mobiliari, portes, parquets, i molts altres elements que avui dia comencen a emergir amb força, com poden ser els que s’utilitzen en la construcció en fusta. La fusteria és i serà sempre un ofici amb una gran varietat de sortides al món laboral, que està necessitat de operaris qualificats”, afirma Xavier Bastante, de l’INS Miquel Martí i Pol, de Cornellà.

Institut els Tres Turons (Arenys de Mar)

Ofici tradicionalment familiar, moltes empreses del sector veuen com arriba el seu final per manca de relleu generacional. “L’ofici ha passat tradicionalment de generació en generació. Avui, afortunadament, continua passant, però, malgrat això, hi ha encara moltes empreses que han de plegar per manca de relleu generacional dins de la família”, comenta Jordi Juvé, de l’Institut Escolà Industrial de Sabadell. Una solució a aquest problema està en mans de la Formació Professional.

Manca de relleu generacional

“La Formació Professional ajuda a incorporar saba nova, de tal manera que les empreses ja no depenen exclusivament de la família per perpetuar l’empresa: persones formades primer als instituts i després dins de les empreses poden assumir la direcció dels tallers i continuar amb l’activitat. Si parlem d’un relleu generacional amb caràcter general, hauríem de dir que no es tracta de mantenir el que ja hi ha, encara que també, sinó de com donem resposta a la demanda creixent de professionals formats tant de grau mitjà com superior, que el sector tant ens reclama”, considera aquest professional docent del sector.

L’ofici de fuster, no obstant, ja no s’entén sense la tecnologia. “La fusteria ha canviat molt en les últimes dècades, del fuster que feia al seu taller els mobles de forma artesana, als nous fusters que utilitzen maquinària d'última generació per fer amb exactitud els mobles, i amb una qualitat excel·lent. És necessari que hi hagi un canvi de tendència sense oblidar d’on venim, sense oblidar les nostres eines de fuster, no tot són màquines”, apunta Xavier Bastante.

Escola del Treball de Barcelona

“Un ofici modern no s'entén sense la tecnologia, disseny 2D i 3D amb programari paramètric, màquines comandades per ordinador (CNC), que formen un conjunt CAD-CAM-CNC, maquinària 4.0, ús de tauletes, etc.”, manifesten els caps de departament dels centres de FP a Catalunya.

La Formació Professional està completament adaptada a ella. “Al nostre centre ensenyem amb la tecnologia que podrien fer servir a qualsevol empresa del sector de la fusteria. Maquinària portàtil, Maquinària convencional de taller, Control Numèric, intentem que l’alumnat surti amb els majors coneixements possibles del nostre centre en relació a programari (Autocad, SketchUp, top sólid, cadword…), tot això i a més una constant investigació de nou programari i adequació de la formació pel professorat”, detalla el professor de l’INS Miquel Martí i Pol.

Manca de relleu generacional

“Normalment no tenim problemes per que tot l’alumnat pugui realitzar les seves pràctiques a les empreses. Tenim una àmplia borsa d’empreses esperant poder incorporar alumnes, molts dels quals es queden a treballar després de les pràctiques”, assenyalen els caps de departament.

Institut Guillem Catà de Manresa

I és què en un país amb més del 40% d’atur juvenil, estudiar FP de Fusta i Moble és tenir feina gairebé assegurada. “Les empreses necessiten treballadors i ens envien constantment sol·licituds per que els hi enviem alumnes en pràctiques, o ex alumnes que ja hagin acabat per contractar-los. Avui dia tot l’alumnat que vulgui treballar en el sector ho pot fer sense dificultat. Als nostres centres tenim ja whatsapp per aquest fi, a més de borsa de empreses pels nostres alumnes”, insisteixen els mateixos professionals.

Llarga vida a l’ FP

En els darrers temps s’ha observat un interès creixent en l’ FP, i el sector de la fusta no n’és aliè. “L’alumnat ha anat augmentant a tots el centres educatius, així com l’ampliació de l’oferta educativa. En el cas del cicle formatiu de grau superior hem detectat l’augment d’alumnes que havent iniciat un grau universitari l’han acabat abandonant per manca d’una vessant pràctica en els estudis, i que, en canvi, sí que troben en un cicle formatiu d’FP”, conclouen des dels centres d’ FP de Catalunya.