Valentí Miserachs

Entrevista

Valentí Miserachs i Grau (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 17 de juliol del 1943) és un prevere, organista, director de cor i compositor català.

En Mn. Miserachs va endinsar-se al món musical d’església durant els seus estudis, quan Armando Renzi, director de la capella Giulia de la basílica de Sant Pere, el va apreciar com a organista i compositor. Ha compost un miler d’obres, entre misses i peces de litúrgia per a cor a cappella, amb orgue i amb orquestra, oratoris, peces de concert, de cambra i per a piano, cants litúrgics, i també peces de música popular catalana com cantates, goigs, caramelles i música per a cobla.

Tu deus ser una persona apassionada per la vida, oi?
Sí, sóc una persona positiva, m’interessa la vida en totes les seves manifestacions, individuals i col·lectives, i en tot l’ambient de la natura i dels països on la meva vida es reparteix.

Què t’ha dut a ser professionalment on ets?
Crec en un designi providencial que et porta, en la possibilitat d’escollir camins molt variats, pel camí més ajustat a la pròpia personalitat. Vocacionat al sacerdoci i a la música, he tingut la sort de poder unir en plena simbiosi tant l’un com l’altra.

En quin moment et comences a interessar per la fusta? I… per què?
Sentint vivament ja des de ben jove la passió per la naturalesa, començant pel propi entorn nadiu, eixamplat a les dimensions no sols dels Països Catalans, sinó també –i molt- d’Itàlia, de França i d’Europa en general, estimo molt els boscos, i he patit i pateixo molt quan són castigats pels incendis i per la manca d’una política forestal adequada i eficient.

Què és el que més t’agrada de la fusta?
Repeteixo que la fusta, quan m’agrada més, és en el seu hàbitat natural. Però els mobles de bona fusta, i l’ús de la fusta en l’arquitectura i, específicament, en les estructures i l’agençament de basíliques i esglésies, contribueix al bon to i a respirar-hi bé, i és un viu entroncament amb la naturalesa mateixa.

De quina manera la fusta forma part de la teva vida?
La fusta forma part de la meva vida d’una manera molt connatural. Sense ni adonar-me’n, la tria d’objectes i mobles de bona fusta esdevé espontània. Res de luxes ni de capricis, sinó la simplicitat de bona mena. I poder admirar i gaudir de boscos ben mantinguts, que contribueixen molt al prestigi i a la fruïció d’un país

A part de la passió per la fusta, ens uneix també el fet d’estar distingits amb la Creu St. Jordi. Com creus que la fusta pot contribuir a una millora en el benestar de les persones?
Si la gent s’interessés més per la conservació i una ordenada explotació del patrimoni forestal, si els pagesos fossin els primers a estimar el bosc, i no veure’l solament sota l’aspecte econòmic, creixeria l’estima vers la fusta, que és un bé que cal preservar si es vol preservar la vida mateixa del nostre planeta. És una qüestió de conscienciació que ultrapassi l’aspecte funcional bo i desvetllant els sentiments més nobles

En què et fa pensar la fusta? Què sents quan toques fusta?
Quan toco la fusta, com quan toco una planta, una flor, sento quasi de manera sensible que és un ésser vivent, i sembla que la planta agraeixi aquesta carícia, aquesta atenció, creixent amb més ufana, escampant amb més generositat el seu perfum. Com hi toca Josep Carner quan parla de l’amor de les flairoses fustes! Oh sí, el perfum de fusta bona que hom sent, per poc sensible que sigui, en entrar en un edifici on la fusta hi té un predomini, com són moltes de les nostres basíliques, perfum que el pas d’anys i segles encara fa més penetrant i carregat d’essències rares.

Concert-sardanes_Prats_25_03_17_2.jpg valent_miserachs_orgue.jpg