Josep Formentí: "No ens serveix una FP que ensenya segons uns currículums fets fa... anys; en alguns oficis en els darrers anys s'ha evolucionat a passos impensables"

14 abr 2023 | Entrevistes, Notícies

Josep Formentí, exassessor tècnic docent a la Direcció General de Formació Professional del Departament d’Educació, soci honorífic i assessor del Gremi Fusta i Moble en matèria d’educació, acaba de rebre un dels premis #FPCAT a les bones pràctiques promogudes en el camp de la Formació Professional.

  • Enhorabona per aquest reconeixement a la seva trajectòria! Com ha canviat la Formació Professional en fusta?

Gràcies per l’enhorabona. La Formació Professional en general va fer un canvi a millor en el moment que varen sortir els primers títols LOGSE i posteriorment els LOE basats en Competències Professionals. El fet que fora necessari tindre aprovada l’ESO per accedir als Cicles Formatius de Grau mitjà (CFGM) va treure aquella llosa en la qual es relacionava l’FP amb els mals estudiants o que no havien aprovat la EGB. Un altres fets que varen facilitar el canvi van ser els continguts curriculars dels títols d’FP, tots d’àmbit professionalitzador, l’edat mínima de l’alumnat en començar estudis d’FP, passant dels 14 per començar una FP1 a 16 per un CFGM, però sobretot, el millor canvi va estar l’aparició dels Cicles Formatius de Grau superior (CFGS), essent aquests, al meu entendre, la joia de la corona d’aquesta nova FP.

Òbviament, aquests canvis també van afectar l’FP de la família professional Fusta i Moble en la qual encara ens queda recorregut i per això estem treballant.

"Lluny queda aquell desprestigi de l'FP"

  • Creu que per fi la Formació Professional compta amb el reconeixement que mereix?

Les coses, a poc a poc, es van col·locant al seu lloc. Lluny queda aquell desprestigi de l'FP, associada com dèiem a alumnat dolent. Avui en dia, ja no és una vergonya per moltes famílies que els seus fills/es estudien FP, tothom té clar la validesa d'aquests estudis en la promoció professional, no cal més que remetre's a les dades d'ocupació comparant l'índex d'ocupabilitat dels qui tenen un títol d'FP respecte als que no en tenen. Fins i tot, i és un detall important, cada cop més s'associa els CFGS amb Graus universitaris, veiem com cada cop més estudiants amb grau universitari accedeixen als CFGS per trobar aquell vessant més pràctica dels títols, que no ofereixen els Graus, i els facilitin l'entrada al món laboral; també, cada cop més, les diverses universitats, en el marc d'escoles associades o fundacions, oferten CFGS.

"L'orientació professional hauria de començar a fer-se al final de la formació primària o com a molt tard durant l’ESO"

  • Sembla que encara no acaben d’ajustar-se les inscripcions a estudis amb la demanda professional. Per què hi ha estudis amb ocupació professional propera al 100% que no s’omplen i d’altres amb poques sortides professionals amb overbooking?

Bona pregunta, la qual jo m'he fet moltes vegades. L'ideal seria, com en qualsevol activitat anivellar oferta amb demanda, no podem produir peres, per exemple, quan el mercat no les necessita i, en canvi, no produir pomes quan hi ha gran demanda.

En aquest sentit, podem fer aquesta reflexió: Si l'oferta de títols d'FP estigués anivellada d'acord amb les necessitats dels sectors guanyaríem vàries coses, la primera que dotaríem als sectors de tot el personal qualificat que necessitin i segona que disminuiríem l'atur doncs no titularíem alumnat sense sortida professional.

Parlant més clar, ¿per què omplir grups per formar en el perfil professional "x" si el sector no els podrà assumir, amb el cost que això representa econòmicament pels centres, i, en canvi, no omplir grups per formar en el perfil professional "y" que els sectors requereixen? L'èxit i sentit total de l'FP vindrà quan les autoritats marquin la necessitat de tindre una titulació, sigui un Certificat de professionalitat o un Títol d'FP, per accedir al mercat laboral. Amb aquesta acció es milloraria la competitivitat de les nostres empreses i sobretot es minimitzaria l'intrusisme professional no qualificat que tant de mal està fent a alguns sectors. Tots els mercats es regulen, potser es podria fer alguna cosa en aquest aspecte. Bé es cert que cal respectar les llibertats personals respecte al que es vol fer i ser, també és cert que si, hores d’ara, es regules la oferta formativa en funció a les necessitats dels sectors ens trobaríem, per exemple, que molt personal docent de l’especialitat “x” es quedaria sense ocupació i que caldria incorporar personal docent de l’especialitat “y”. En el primer cas tindríem un problema social i sindical, en el segon un problema logístic doncs probablement, i més parlant de sectors amb necessitats de professionals competents, seria difícil trobar-ne.

Sigui com sigui si que caldria ajustar la planificació de l’oferta formativa en FP, no arribant als límits de l’oferta i la demanda real, però si minimitzant les diferències. A la fi l’alumnat molts cops, sobre tot en els CFGM, escullen estudis en base a proximitat del domicili o aquelles professions que determinen com netes i/o còmodes. Si l’alumnat no tingués plaça en un títol de perfil professional “x” però hi hagués en aquell centre oferta del perfil professional “y”, ajustaríem el perfil dels nous titulats. Tot això seria factible si vingués avalat per una bona orientació professional que, al meu entendre, hauria de començar a fer-se al final de la formació primària o com a molt tard durant l’ESO.

  • Quins canvis creu que cal implementar en la formació professional del sector de la fusta i el moble?

Està clar que l'FP efectiva serà aquella que doni resposta a les necessitats formatives dels diferents sectors, per aquest motiu cal estar atents a les necessitats d'aquests, s'ha d'ensenyar a les aules el que es fa als tallers, als centres de producció. No ens serveix una FP que ensenya segons uns currículums fets fa... anys. En alguns oficis en els darrers anys s'ha evolucionat a passos impensables, s'han obert noves tendències, nous nínxols de mercat, nous mètodes de producció...

En aquest aspecte les empreses, les entitats laborals tenen un paper a fer, cal que hi hagi comunicació entre elles i els àmbits formatius, cal ajustar currículums, cal fer orientacions curriculars a determinats perfils professionals, ens queda feina i, com deia abans, en això treballem.

"Cal encara més compromís per part de les empreses"

  • Cap a on camina la Formació Professional? Quin futur li espera?

L'FP està fent avenços que fa uns anys eren impensables. La unificació dels subsistemes d'FP, els dependents d'Educació i els dependents de Treball dona força a l'FP, en aquest sentit tenim l'expectativa de la recentment creada Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

Però està clar que l'FP serà plena quan tingui el compromís total dels sectors productius. L'FP dual ha estat un primer pas, cal encara més compromís per part de les empreses per exemple facilitant equipament en desús als centres formatius, participant en l'orientació professional dels futurs professionals, facilitant i promocionat la formació/acreditació dels seus treballadors, tenint una comunicació activa amb les entitats formatives a efectes de transmetre les noves tecnologies i tendències per tal que siguin incorporades als currículums...

L'FP té tot un futur al davant, no hi ha evolució si no hi ha formació.

  • Quin creu que ha de ser el paper del Gremi en la formació a nous professionals?

El Gremi de Fusta està fent allò que s'ha de fer en aquest aspecte. Considero que ha de ser el vehicle, el pont de comunicació entre els mons educatiu i productiu, en aspectes com el que comentàvem de revisió i actualització de continguts curriculars als actuals títols o en el vital de l'orientació professional.

Actualment, el Gremi té en marxa el projecte TITULA'T amb l'objectiu de facilitar l'acreditació de les competències professionals dels treballadors en actiu, en aquest aspecte està a punt de signar-se un acord de col·laboració amb l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.

Un altre dels projectes que té el Gremi en carpeta és el disseny curricular de propostes de títols d'especialització, en l'àmbit de la fusteria constructiva, amb l'objectiu de presentar-los al Ministeri d'Educació i Formació Professional per tal de, amb el compromís d'altres entitats del món de la fusta d'àmbit nacional, presentar-los com esborranys base de futurs títols d'especialització.

I per descomptat que el Gremi ha de ser element de consulta i assessorament, en aspectes relacionats en formació, per qualsevol empresa o treballador que ho demani, com deia cal ser el lligam entre els mons productius i formatius.