“Des que em vaig quedar cec, el torn i la fusta han estat els meus millors psicòlegs”

El timó de la vida de Fran Ferrer, d'Osca establert a Polinyà, va virar dramàticament a l'agost de 2016, quan després de patir una notable pèrdua de visió, els metges van acabar diagnosticant-li una neuropatia òptica bilateral, que el va deixar, tan sols dos anys més tard, completament cec. Fins llavors havia compaginat la seva feina estable en una gasolinera amb la seva gran passió: la confecció i venda de joguines de fusta en mercats medievals, que, per l'absència de referents familiars en el sector de la fusta, havia après a construir de manera autodidacta. Llavors, va haver de renunciar a tot.

“Ja amb la meva malaltia diagnosticada, però encara amb un lleu reflex visual, em va tocar acomiadar-me de la venda en mercats medievals i em vaig haver de conformar amb visitar-los. En una d'aquestes visites, a la Fira del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina, vaig conèixer a un home que regentava una parada de joguines similar a la meva. Després d'una hora parlant, va treure el torn i es va posar a tornejar una baldufa. Va ser en aquell moment quan vaig decidir comprar-me’n un”, assenyala Ferrer.

Després de la compra del torn, van arribar moltes trobades de torners, una infinitat de nous contactes i una creixent il·lusió per aprendre. “Vaig contactar amb un torner barceloní que feia classes de torn a grups de 4 o 5 persones. Va acceptar fer-me classes, però sol. Ens vam fer molt amics”, explica Ferrer, de 48 anys. Al 2019, cada vegada més integrat en el món del torn, a través d'una associació en la qual participava, li va arribar l'oportunitat de viatjar al Brasil per a una demostració de torn. Va regressar convertit en Demostrador Internacional de Torn. “Aquest any hauria d'haver viatjat al Brasil, l'Argentina i Puerto Rico a diferents demostracions, però a causa del coronavirus s'han suspès”, lamenta.

Tot i que reconeix que perdre la vista ha estat un cop dur i li ha costat diverses visites al psiquiatre, la millor medicina ha resultat ser el seu treball amb la fusta. “El torn ha estat el meu millor psicòleg. Treballar amb un material com la fusta m'aporta moltíssima tranquil·litat. La meva dona, quan em veu nerviós, m’envia al taller. Amb això ho dic tot”, riu.

Exemple absolut de superació que sorprèn propis i a estranys, Fran Ferrer compagina els seus cursos a l'ONCE amb la visita diària al seu taller, on des de fa unes setmanes aprèn a tallar culleres a mà. A més, no es conforma amb gaudir únicament d'aquesta afició i vol retornar al món de la fusta tot el que aquest li ha aportat. Per això, ha creat la primera Associació de Torners catalana, Encenalls d'Il·lusió, a través de la qual vol ensenyar a altres persones, invidents o no, a tornejar i a apassionar-se per un món que a ell li ha retornat, literalment, la il·lusió per viure.

Pots accedir a l'anuari aquí.