Vinum & Lignum

Vinum & Lignum

Per Pere Ventura Jr, Esther Millas i Mireia Juvé

La fusta i el vi: una relació que roman intacte

La Guerra de les Gàl·lies va ser un conflicte militar del segle I aC entre les tribus de la Gàl·lia i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar. Va durar des de l’any 58 aC fins l’any 49 aC amb victòria romana com a resultat final, permetent d’aquesta manera la conquesta del territori i la imposició de l’imperi romà sobre els gals i els seus aliats de guerra, els germànics i els bretons.

Malgrat la dificultat que suposa extreure aspectes positius d’aquest tipus de conflictes, la Guerra de les Gàl·lies ens brinda una unió molt remarcable entre dos elements fins aleshores distanciats, que simbolitza un abans i un després en la seva història, fins al punt que a dia d’avui és difícil concebre’n un sense l’altre: la fusta i el vi.

Per altra banda, com que la història l’escriuen els vencedors, les cròniques de la Guerra de les Gàl·lies només poden ser analitzades a partir de la mà de Juli Cèsar; ell mateix relata i documenta per primera vegada en la història la iniciativa romana a transportar el vi en botes de fusta. Pràctica que, no tan sols seria posteriorment adoptada pels propis gals i part de la Vella Europa, sinó que aquests anirien un pas més enllà i acabarien utilitzant el recipient a mode de dipòsit conservant, tal i com ja succeïa amb la cervesa.

Resta arqueològica trobada a una de les finques de Pere Ventura

Vint-i-un segles més tard, la relació fusta i vi roman intacte. La fusta ha anat expandint fronteres, des d’aquells vins que els romans i gals produïen al segle I aC; emmagatzemant i transportant els que es van elaborar al llarg de tota l’Edat Mitjana i Moderna i arribant fins a l’actualitat amb el mateix registre.

A Can Bas Domini Vinícola hi ha un passat històric i s’hi elaboren vins des d’abans de l’època romana

La concepció de la fusta a Pere Ventura

Entenent la fortalesa del vincle que uneix aquests dos elements, Pere Ventura concep la fusta com a un material noble i l’integra com una part intrínseca i fonamental dels seus projectes, donant un significat a aquest recurs natural que va més enllà de la funció organolèptica que pugui aportar als seus vins i caves.

Els seus cellers, les caves Pere Ventura (DO Cava), Can Bas Domini Vinícola (DO Penedès) i Mervm Priorati (DOQ Priorat) donen un paper clarament protagonista a la fusta i als seus derivats, projectant-la en l’àmbit vitícola, enològic, arquitectònic, interiorista, funcional i sostenible. I és que la presència de la fusta comença allà on neix el vi i es perllonga fins més enllà de la seva maduresa.

Total look en fusta a la sala noble de Mervm Priorati

Des dels puntals de fusta que aporten fermesa als ceps fins als llistons que sostenen les rimes;  en els sostres contemporanis dels cellers així com el mobiliari que l’ocupen; en els palets que transporten les ampolles i òbviament en les botes de roure francès i americà utilitzades per envellir els vins; en els taps de suro de les ampolles; en els post gusts de torrats i en les aromes a vainilla que la bota aporta als vins... En tot l’univers Pere Ventura viu i batega la fusta.

Pere Ventura Tresor Cuvée, un cava molt atípic fermentat i envellit en bota

 

Referències al pas en bota del cava Pere Ventura Tresor Cuvée

A la vinya

Les vinyes joves i de mitjana edat de les finques que Pere Ventura té al Penedès i al Priorat es planten utilitzant un sistema d'emparrat amb suports de fusta i filferros a diferents nivells per afavorir al cep en el seu creixement. Amb aquest sistema, la planta guanya en insolació i en oxigenació, es redueixen les possibles malalties fúngiques i es facilita la feina dels seus pagesos. Les vinyes són ecològiques i els puntals no porten cap tractament químic, a diferència d'altres fustes que acaben contaminant els sòls amb els components químics que es desprenen a causa d’agents erosius, com la pluja.

Fileres de ceps emparrats a la parcel·la La Capella de Can Bas Domini Vinícola

Així mateix, a la vinya, els pagesos de Pere Ventura contacten de manera directa amb la fusta dels ceps durant la poda. I de fet, és bo saber que cada any, reciclen les parts lignificades de la planta que son podades, trinxant-les i deixant que el sòl les reabsorbeixi con a adob natural.

Viticultor de Mervm Priorati podant les vinyes

Noblesa arquitectònica

A Pere Ventura, prioritzen el treball sostenible i respectuós amb el medi ambient tant a la vinya com als cellers. La fusta, material noble, orgànic i 100% natural associat a la sostenibilitat esdevé un element integrador que s'ajusta molt bé a la filosofia de Pere Ventura i a  aquesta actitud green.

Welcome room a les caves Pere Ventura

Daniel Nassar, arquitecte dels cellers del grup, ha incorporat la fusta com un dels materials que contribueixen a la sostenibilitat dels edificis – la fusta és un veritable magatzem de CO2 -  a més de fer-los càlids i acollidors i de contribuir a generar l'atmosfera i l’estil que caracteritza els cellers de Pere Ventura. Parets i sostres juguen amb el coneixement tècnic i amb la capacitat flexible de la fusta per generar tancaments singulars, onejants, vibrants.

Sala roure de Pere Ventura. Espai de fermentació i criança de vi base

Les zones de criança

La fusta té un gran protagonisme a les zones d’envelliment de vins i de caves. Sense anar més lluny, són simples llistons de fusta els que fan possible les construcció manual de les rimes en la criança del cava. I evidentment, la presència de bótes asseguren el repòs, la delicadesa i la maduresa dels vins, la seva transformació aromàtica i gustativa, l’afinament dels seus tanins i el poderós caràcter singular de cada ampolla.

Criança de vins negres en bota nova de roure francès a Can Bas

Finalment és la fusta també el material escollit per als estoigs dels vins de Can Bas Domini Vinícola i de Mervm Priorati per tancar un cercle que comença, com hem vist, a la vinya i que acompanya als vins fins al final.

Vi d’alta expressió amb el seu estoig de fusta

En resum Pere Ventura no concep cap moment de la vida i la història dels seus vins sense que hi sigui partícip la fusta, aquest recurs natural que, amb tan bon grat ens proporciona el planeta i fa dels vins i els seus cellers un producte més amable i més plaent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

*