L’historiador Albert Cubeles recupera la història d’un mestre fuster del segle XIV

L’historiador Albert Cubeles recupera la història d’un mestre fuster del segle XIV

gremifustersL’historiador Albert Cubeles i Bonet ha fet un escrit sobre la figura de Bernat Roca, un mestre fuster de la Barcelona del segle XIV, amb motiu dels actes de celebració de la festivitat de Sant Josep per part del Gremi de Fusters de Barcelona. Roca va ser l’autor de les obres de la Catedral de Barcelona entre 1358 i 1388. Durant aquests anys, entre altres accions, es van aixecar les galeries laterals damunt de les capelles i es van aixecar i cobrir les naus damunt de l'antiga seu romànica.

Els llibres d’història de l’art el presenten com a arquitecte i també el vinculen amb alguns treballs escultòrics realitzats en associació amb l'escultor Pere Moragues. Així mateix, també se’l relaciona amb altres activitats que el situen al límit de l'arquitectura. Per exemple: va assumir la direcció tècnica dels treballs de construcció de la xarxa d'abastament i distribució d'aigua potable per a les fonts de la ciutat i, a la vegada, va concebre i dirigir la construcció d'una nora per a l'excavació del vall de la nova muralla de la ciutat a la zona del Portal de l'Àngel. Aquesta excavadora era un artefacte bastant complex i car; tant com per requerir un registre de comptabilitat propi que s'ha conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat.

Tot plegat fa que Bernat Roca encaixi millor amb el que avui entenem com un enginyer. Però quin ofici medieval representa aquesta figura? La documentació ajuda a aclarir aquest punt. L'any 1348 –el de la fatídica Pesta Negra, que va delmar la població d'Europa–, consta que el Consell de Cent va pagar 20 lliures d’indemnització a un tal Bernat Roca per un incendi que havia afectat el seu domicili a les voltes d'en Guaita, prop de la mar. Nou anys més tard, el Consell de Cent encara satisfeia a la seva dona, Francesca, altres imports per aquest mateix motiu. En aquestes notícies s'indica que l'ofici de Bernat Roca era el de fuster. Un fuster capaç de construir estructures i màquines.

A l'edat mitjana, els fusters no eren tan sols artesans capaços de fer cadires, taules, llits o caixes de núvia. Podien ser, com és el cas de Bernat Roca, especialistes en fer qualsevol artefacte en fusta, màquina o estructura. Així, doncs, no és tan sols avui que la fusteria té unes expressions extenses i diverses. Des dels temps més remots, la fusteria és un univers ric i dúctil, i les distintes expressions i formalitzacions del seu compendi d'activitats són tan extenses com sorprenents. Fa prop de 600 anys, si més no, ja succeïa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

*