Josep Ruaix Vinyet

Josep Ruaix Vinyet

Foto de Josep Ruaix Vinyet en el seu escriptori

Entrevista a Josep Ruaix Vinyet soci honorífic Gremi Fusta i Moble

Eclesiàstic, gramàtic i escriptor. Prevere amb més de cinquanta anys d’exercici, lingüista encara amb més anys d’activitat i cultivador de les lletres pràcticament sempre.

Com et mires la vida?

Com deia un pensador, la vida ens ha estat donada i la mereixem donant-la. Més encara, és un do de Déu que hem d’aprofitar per a merèixer, després de la cursa terrenal, la vida eterna en un cel nou i una terra nova.

Què t’ha dut a ser professionalment on ets?

Una doble vocació: la vocació sacerdotal i la vocació intel·lectual, concretada, aquesta, en el conreu, estudi i ensenyament de la llengua.

En quin moment et comences a interessar per la fusta? I... per què?

La fusta i els mobles són un element imprescindible per a viure. Inconscientment o no, a tots ens interessa. De petit, a Moià, veia les fusteries, que desprenien una olor característica i els sorolls de les màquines de serrar. Sovint anava a la fusteria d’un amic del meu pare a buscar-hi serradures per a escombrar a casa; també ens regalaven encenalls per a fer foc. A més, a Moià, des de petit he viscut la Festa de l’Arbre Fruiter, que enalteix un dels elements d’on procedeix la fusta. I encara, el meu patró és sant Josep, un fuster.

Foto de Josep Ruaix Vinyet

Què és el que més t'agrada de la fusta?

La seva calidesa, el seu tacte, el seu color.

De quina manera la fusta forma part de la teva vida?

Amb l’ús dels diversos mobles que fem servir, en la contemplació dels arbres i boscos, en l’observació dels qui la treballen.

A part de la passió per la fusta, ens uneix també el fet d'estar distingits amb la Creu St. Jordi. Com creus que la fusta pot contribuir a una millora en el benestar de les persones?

No sols hi pot contribuir, sinó que des de sempre hi ha contribuït, de les maneres que ja he esmentat i que, per altra banda, són òbvies.

En què et fa pensar la fusta? Què sents quan toques fusta?

Evidentment, la fusta fa pensar en els arbres i boscos, també en les persones que manipulen aquest element, en els fusters, en els ebenistes... i, en darrer terme, en el Creador. També en Jesucrist, que donà la vida per la nostra salvació en l’arbre de la creu.

Alguna altra observació?

Desitjo al Gremi Fusta i Moble, d’arrels tan antigues, un bon funcionament, el foment de la companyonia entre els agremiats i l’assoliment de tots els seus fins.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

*