Confecció de la maqueta tàctil de l’edifici del Palau Nacional, seu del MNAC: Artesania en fusta, vidre i terracota

11 nov 2021 | Noticias

El passat mes de maig, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va fer l’encàrrec a l’escultora Ana Ma. Marín Gálvez de la confecció de la maqueta tàctil del Palau Nacional, seu del museu a Barcelona. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa INTERREG-POCTEFA 2014-2020 projecte ARTIS 358/19 d’art per a la inclusió social.

L’artista, a banda de la seva obra personal com a escultora, gravadora i especialista en vidre, fa quinze anys que es dedica a la Interpretació Tàctil del Patrimoni. Es poden trobar maquetes seves per tocar al Palau Güell, La Pedrera, Monestir de Pedralbes, Museu de Ciències Naturals de Londres, etc. (www.esculturatactil.com)

També participa en el projecte l’artista Alireza Doustani (ADRIAN), mestre artesà en marqueteria fina de fusta (en pla i en volum) i escultor en fusta amb 40 anys d’experiència. També com a professor entre Espanya i Iràn. És membre de la “Honorable Confraria de Mestres Fusters” de Barcelona i Mestre Artesà per la Generalitat de Catalunya.

Els dos artistes, que ja han col·laborat en altres obres prèviament, estan desenvolupant junts la feina de creació de la maqueta tàctil.

Feta a escala 1:168, fa 100x100x50 cm. La mida ideal d’una maqueta per a l’exploració amb les mans és que aquesta no sigui més gran del que es pot abraçar amb els braços oberts, perquè una persona cega es pugui fer la idea de la proporció entre el tot i les seves parts. S’està fent casi exclusivament en fusta de faig, amb vidre i terracota. Els detalls de portes i finestres són treballats en marqueteria per a ressaltar els relleus de les diferents parts. La estructura (interior i exterior) és de fusta i ha estat tallada a mà amb serra de pel. Encara queda per fer però s’espera que estigui acabada i col·locada al hall del mateix museu a principis del pròxim any 2022.

Fer accessible la cultura és una feina que requereix entrega, passió i professionalitat; en el cas de la interpretació tàctil del patrimoni, es requereix posar atenció a com s’escullen els materials que s’utilitzaran, perquè responguin de la manera més fidel possible a la temperatura, forma i textura, que aproximen a la persona amb disfunció visual a la comprensió d l’original.

El fet de treballar per a col·lectius com ara les persones invidents, i altres discapacitats, ens apropa a la resta de la ciutadania que també han de poder gaudir en llibertat de tots els sentits. Tota societat que pensa i actua per a la inclusivitat dels seus ciutadans, obté una qualitat de vida i un nivell sociocultural més ferm, definit i sostenible que qui no ho fa.