De la marqueteria del carrer Maria al Saló Reial
04 feb 2021 | Notícies
Parlar de la Galera Reial és fer-ho de la major galera del seu temps i el vaixell almirall del Senyor Joan d'Àustria a la Batalla de Lepant. A més, va ser construïda a Barcelona. Amb ella, les potències cristianes del Mediterrani van derrotar a l'Imperi Otomà sota el comandament d'Alí Pachá, allà per 1571. Parlar de la seva rèplica, construïda en 1971 per a commemorar el 400è aniversari de tal gesta, i que es troba a la sala Roger de Llúria del Museu Marítim de Barcelona, és fer-ho, necessàriament, de Joan Ordóñez, un home fet a si mateix, un treballador nat, un artista al què van dir que mai ho seria i que va aconseguir convertir-se, gràcies a la seva creativitat, persistència i tenacitat, en un dels marqueters més importants a la Catalunya i l'Espanya del segle XX. Un veritable mestre artesà.
El barceloní Joan Ordóñez va néixer el 1929, en el mateix edifici que vivia la família del cantautor Joan Manuel Serrat. Treballador incansable des de nen, va començar a treballar amb 10 anys. Primer, en una sastrería, que no va trigar a abandonar, incapaç d'aixecar les pesades planxes de ferro. Després, en la marqueteria Puig, com a aprenent i noi dels encàrrecs. No obstant això, la seva destresa aviat li va fer destacar, i l'amo de la marqueteria li va recomanar que cursés estudis de dibuix per a aconseguir ser realment bo com a marqueter. Va durar a l'escola d'arts i oficis “Llotja”, al carrer Hospital de Barcelona, menys de tres mesos. No era bon dibuixant. Tant que un dels seus professors va arribar a dir-li que podria ser moltes coses en la vida, però segur que artista no. D'aquí va sortir amb la ferma convicció de ser algú en el món de l'art. I vaja si ho va aconseguir. El seu treball tenaç el va portar, anys més tard, a obrir el seu propi taller de marqueteria, al carrer Maria, número 6, que va heretar el seu fill Jordi i que s'ha convertit en referent de marqueteria, a més de, des de 1994, en escola taller per a l'ensenyament professional de l'ofici.
La seva bona fama i l'alta dificultat del treball va portar als amos del Museu Marítim de Barcelona a contactar amb ell perquè s'encarregués de tota la marqueteria de la rèplica de la Galera Reial. Acceptat l'encàrrec, al 1969, quan l'estructura de la rèplica de la nau ja estava llesta, va ser el torn d'en Joan Ordóñez. Tocava decorar el Saló Real, que té forma de carrossa i que era on, a la nau original, el Rei passava temps amb els seus comandants. La part més noble de l'embarcació necessitava, per tant, una decoració de luxe.
Constava, tal com relata el seu fill Jordi Ordóñez, de 64 panells de marqueteria en el sòl interior amb 23 rosasses de marqueteria cadascun. Tot això havia de fer-se amb fustes com a Pal Rosa, Jacaranda, Coral i materials com el nacre. També, 32 panells, en forma de creu, es situarien en l'entrada al Saló. Les parets del Saló Reial es van omplir de diferents motius de batalles i escenes reials. De fet, “hi ha milers de lletres i petites figures”, relata el seu fill. No en va, totes aquestes escenes ocupen una superfície de 7,10 metres en cadascun dels dos laterals i 2,50 metres a la paret del fons. Construir la rèplica del vaixell insígnia de la Batalla de Lepant va costar en total 8 milions de pessetes. Amb 212 tones de pes, les dimensions de la Galera són de 60 metres d'eslora, 6,2 metres de màniga i compta amb 30 rems de 250 quilos cadascun a banda i banda de l'embarcació.
L'obra d'en Joan Ordóñez en la rèplica de la Galera Reial va despertar l'admiració de propis i aliens en les contínues visites que rebia la nau. El seu fill recorda com a anècdota que encara són visibles els forats provocats per les sabates de taló de la Baronessa Carmen Thyssen en una de les múltiples visites que allí es rebien. Tant de tràfec de visites sumat a un nefast manteniment va portar a la direcció del Museu Marítim de la Ciutat Comtal a contactar de nou, el 1988, amb Joan Ordóñez per a restaurar el sòl de marqueteria de l'entrada, treball que va completar al costat del seu fill Jordi, que en aquella època ja treballava al taller.
Aquest, altres encàrrecs, com la restauració del sòl en marqueteria de la Casa Lleó i Morera, obra del modernisme català, i la multitud de donacions fetes a Ajuntaments, Diputacions i Esglèsia el van portar a ser guardonat amb la Carta de Mestre Artesà. Proposat per la Generalitat en reconeixement a la seva dilatada trajectòria com a artesà marqueter, va rebre el diploma de mà del President de la Generalitat en aquell moment, Sr. Jordi Pujol. Va ser el primer marqueter que va rebre aquest títol honorífic en la història de Catalunya.
